Si tingués aimada li diria ...

Vos ne sou la damisel·la
qu'encisaveu mon esprit,
fou vostra cantarel·la
de xamosa pastorel·la
la que mimva mon neguit.

D'esta boca petonera
qu'm somriu alegrement,
jo n'espero amb gran fal·lera,
no rialla joganera
sino amor del mes fervent.

Si paraula d'aimadora
va mimvá mon sufriment,
paraula esperançadora
n'es la vostra, que m'adora
per no veurem macilent.

N'es tant sols una paraula
la qu'espera lo meu cor;
amb l'anima pronuncieu-la;
per mimvá el dolor, digueu-la
si per mi sentiu amor

I amb les florç mes embaumanantes
una garlanda us faré
i les passións delirantes
per esser mes fecondantes
foll d'amor us besaré.